03 junio 2009
Primero, lo conocido
07 mayo 2009
Ganesha: no es una personalidad, es un proceso
28 febrero 2009
05 febrero 2009
21 enero 2009
Esperança Barack Obama
Barack Obama
Discurso de toma de posesión, Washington, 20 de enero de 2009
L'esperança és ell, però ell diu que l'esperança és que tots facem feina.
Qui vulgui llegir el text complet d'aquest discurs,
que pitji aquí:
http://www.efe.com/FicherosDocumentosEspeciales/Obama.doc
o que escrigui "texto discurso toma de posesion de Obama"
al seu cercador favorit.
Qui tengui orelles, que hi senti.
18 enero 2009
La respiración es la llave
I si fos d'aqui a cinc minuts? És cert, podria ser. Aquests pulmons bells... ¿els pots veure, a la foto? poden buidar-se en algun moment. D'on ve la força que els mou a omplir-se? D'on neix la força que els duu a captar vida pel nostre organisme?
Oh, perquè, de vegades, se'n van els amics de cop i volta?
Sense avisar, sense despedida... Una vegada vaig llegir que mai sabem en quines circumstàncies tornarem a veure els nostres amics, i que per això, és molt important com ens despedim d'ells ara. I, perquè sabent això, de vegades ens despedim sense tendresa? Perquè de vegades el nostre orgull ens fa posar morros en una despedida? Perquè?
És una beguda tan amarga, perquè la he de beure?
El meu amiguet Fèlix, poc abans, em deia: "t'estim". Venia d'un dinar de despedida. "Pot ser que demà no t'ho pugui dir, així que avui sent que, a tots aquells a qui estim, els ho he de dir: t'estim".
Amics, jo vos estim, encara que de vegades no ho pugui arribar a fer sortir per entre les dents.
Vos estim.
Siddhu
12 enero 2009
07 diciembre 2008
Caótica Ana, de Julio Medem
29 junio 2008
¿Quien debe dirigir mi vida?
Patanjali, Yogasutra I.40
Cuando el interés del momento no es suficientemente intenso para colmar las necesidades y/o capacidades de la mente, esta se busca la vida; por decirlo de alguna manera, pasa de aburrirse y se busca la vida, en no pocas ocasiones de forma insana.
Pero resulta que ¡sólo! hay que darle un objeto de investigación.
Claro, la mente lo revolverá, lo girará, lo desmenuzará... investigará sobre ello, porque ese es su trabajo: investigar. Lo que no es su trabajo es dirigir la vida del ser que ya ha decidido evolucionar y crear consciencia.
Pero entonces, si no es la mente quien debe dirigir, ni el ego (recopilación de mecanismos más o menos conscientes, mentales y emocionales, automáticos, de supervivencia), ¿quien debe dirigir?
Ahí se dibuja un interesante tema para meditar... ¿quien tiene que dirigir mi vida?
¡Ese es un buen objeto de investigación!
25 mayo 2008
Anant a Déu
30 abril 2008
Soy responsable de lo que me sucede
y tiene el poder de decidir lo que quiere ser.
Lo que eres hoy es el resultado
de tus pensamientos y actos pasados.
Lo que serás mañana es el resultado
de tus actos y pensamientos de hoy..."
23 febrero 2008
¿TE HAS ACOSTADO CON UN MOSQUITO?
"Y si no lo crees,
20 diciembre 2007
CANT ESPIRITUAL
"No crec en tu, Senyor, però tenc tanta necessitat de creure
en tu, que sovint parlo i t'imploro com si existissis.
"Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo
a creure en tu -i penso creure en tu quan no crec en ningú.
"Però després em desperto, o em sembla que em desperto,
i m'avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto. I parlo
contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis
algú.
"¿Quan, Senyor, estic despert, i quan soc adormit?
¿Quan estic més despert i quan més adormit?
¿No serà tot un son i, despert i adormit, somni de la vida?
¿Despertaré algun dia d'aquest doble son i viuré, lluny d'aquí,
la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?
"No crec en tu, Senyor, però si ets,
no puc donar-te el millor de mi si no és així:
sino dient-te que no crec en tu.
Quina forma d'amor més extranya i més dura! Quin mal
em fa no poder dir-te: crec.
"No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d'aquest engany
d'una vegada; fes-me veure ben bé la tev cara!
No em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi,
i sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te: Ets."
Aquest és el cant del meu esperit.
Un esperit que no creu, però vol conèixer.
Un esperit que no veu, però vol sentir.
Una vegada, un sant ens va dir:
"Si tienes sed, es porque hay agua".
És com si ets a dalt d'una muntanya,
i molt enfora veus un reflexe:
saps que allà hi ha un objecte que ha reflexat el llum,
i saps que hi ha una font de llum.
Si has vist un reflexe, encara que sigui petit i enfora,
encara que sigui una sola vegada,
saps que hi ha una font de llum i un objecte que la reflexa.
No necessites creure, saps que hi ha llum, i vols saber d'on vé.
-Tu creus que estam vius?
-No sé si ho crec, però jo vull beure.
Una abraçada de pau i llum per a tu, germana.
15 diciembre 2007
EL CIELO AGUANTA LA TIERRA
-Santo ermitaño, voy en busca de Dios. ¡Muéstrame el camino!
-No hay camino, me respondió, golpeando el suelo con el bastón.
-¿Qué hay, entonces? -dije espantado.
-Un abismo: ¡salta!
-¿Un abismo? ¿Ese es, pues, el camino?
-¡Ese es el camino! Todos los caminos llevan a la Tierra, el abismo lleva a Dios. ¡Salta!
-No puedo, anciano.
-Entonces cásate y deja de pensar en Dios.

.jpg)
.jpg)

