Per la meva germana Izana
"No crec en tu, Senyor, però tenc tanta necessitat de creure
en tu, que sovint parlo i t'imploro com si existissis.
"Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo
a creure en tu -i penso creure en tu quan no crec en ningú.
"Però després em desperto, o em sembla que em desperto,
i m'avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto. I parlo
contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis
algú.
"¿Quan, Senyor, estic despert, i quan soc adormit?
¿Quan estic més despert i quan més adormit?
¿No serà tot un son i, despert i adormit, somni de la vida?
¿Despertaré algun dia d'aquest doble son i viuré, lluny d'aquí,
la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?
"No crec en tu, Senyor, però si ets,
no puc donar-te el millor de mi si no és així:
sino dient-te que no crec en tu.
Quina forma d'amor més extranya i més dura! Quin mal
em fa no poder dir-te: crec.
"No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d'aquest engany
d'una vegada; fes-me veure ben bé la tev cara!
No em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi,
i sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te: Ets."
Josep Palau i Fabre
Aquest és el cant del meu esperit.
Un esperit que no creu, però vol conèixer.
Un esperit que no veu, però vol sentir.
Una vegada, un sant ens va dir:
"Si tienes sed, es porque hay agua".
És com si ets a dalt d'una muntanya,
i molt enfora veus un reflexe:
saps que allà hi ha un objecte que ha reflexat el llum,
i saps que hi ha una font de llum.
Si has vist un reflexe, encara que sigui petit i enfora,
encara que sigui una sola vegada,
saps que hi ha una font de llum i un objecte que la reflexa.
No necessites creure, saps que hi ha llum, i vols saber d'on vé.
-Tu creus que estam vius?
-No sé si ho crec, però jo vull beure.
Una abraçada de pau i llum per a tu, germana.
Sidhu
