Connectar amb la Mare Terra

Masfranch, bona gent, bona energia, naturalesa preciosa.

Llévame a un lugar... donde vea salir el sol

Banner extraido del Yogaletter, el interesante boletín electrónico que edita mensualmente la Federación Española de Yoga "Satsanga".
Contenidos plurales de múltiples líneas de práctica y enseñanza del yoga, te puedes suscribir y te lo mandan a casa cada mes, por el módico precio de 0 euros.

Ver el boletín de septiembre de 2009: pincha aquí

Ver la web de la federación "Satsanga": pincha aquí

Si tu vas a Thiruvananthapuram...

...i vols menjar bé, prova a visitar aquest restaurant:

És un restaurant ayurvèdic, on no cal demanar carta. Directament et serveixen molts petits plats, cadascun amb un gust i una textura diferent, enllaçats en un ordre concret, per estimular totes les passes del procés d'ingestió, digestió i assimilació dels aliments, alhora que sacien totes les necessitats, fisiológiques i sensorials.

En fi, un plaer exquisit per als sentits i un acte de salut per a l'organisme.

I sense haver de pensar què vols menjar!!!

A més del restaurant tenen un centre de yoga i una botiga de productes naturals i ayurvèdics molt interessants. Raresses interessants.

Si tornàs a voltar per Índia, hi ha quatre coses que re-visitaria:

la persona: Vicenç Ferrer

el lloc espiritual: Auroville

la ciutat: Varanasi

el restaurant: Kadalivanam de Trivandrum!

...bé, i potser alguna més, jajaja!

Primero, lo conocido

Bellu Krishnamachar Sundararaja Iyengar

Foto tomada de www.havelshouseofhistory.com/Iyengar%20Photo.jpg

Antes de explorar el "Atma", al que desconoce, el sadhaka ha de aprender acerca de lo conocido: su propio cuerpo, mente, intelecto y ego.

···

Una vez conocido lo "conocido" en su totalidad, estos se funden en lo "desconocido" como ríos que se funden en el mar.

···

El Sadhaka experimenta en ese momento el más alto estado de gozo (ananda).

BKS Iyengar

Auroville

Foto del amfiteatro de las naciones y el Matrimandir al fondo

Foto tomada de la web http://ecopowerchile.com/blog/?p=1201

Auroville no pertenece a nadie en particular.
Auroville pertenece a la humanidad en su conjunto.
Pero, para vivir en Auroville, se ha de ser un servidor voluntario de la Conciencia Divina.
Auroville será el lugar para una formación permanente, un progreso constante y una juventud que nunca envejece.
Auroville quiere ser el puente entre el pasado y el futuro.
Aprovechando todos los descubrimientos internos y externos, Auroville se lanzará audazmente hacia futuras realizaciones.
Auroville será un laboratorio de experimentación material y espiritual para dar un cuerpo viviente a una unidad humana concreta.

La Madre, 28 de febrero de 1968

Construid el Matrimandir, poned mi símbolo y el de Sri Aurobindo en su lugar, y el globo. Yo lo tomaré sobre mi misma para convertirlo en un centro muy poderoso.

La Madre, junio de 1971

Ganesha: no es una personalidad, es un proceso

Sh: -¿Sabes cual es el símbolo de Ganesha?

Rm: -Un elefante, un hombre con cabeza de elefante.

Sh: -¿Pero sabes qué simboliza?

Rm: - [...]

·

Sh: -Ganesha simboliza los pensamientos, son como ratones en la cabeza. Son útiles para las cosas prácticas; los puedes usar para cubrir tus necesidades, para conseguir comida, para vestirte, para esas cosas. Pero no para el conocimiento psicológico. Así que puedes poner los pensamientos a los pies, debajo de tus pies. Usarlos para las cosas prácticas, y para nada más. Usar los pensamientos para los cosas prácticas. El resto de pensamientos los puedes poner debajo de tus pies. Es un proceso: "Ganesha Process". Por eso, se dibuja a Ganesha con una cabeza tan grande y unos pies tan pequeños.

·

Rm: -Entonces ¿es útil rezarle a Ganesha?

Sh: -¡Ganesha es un proceso, no una personalidad! Si vas a leer el periódico, entonces es mejor rezar que leer el periódico, pero Ganesha no es una personalidad, es un proceso: ir poniendo los pensamientos debajo de tus pies. Eso es lo que simboliza Ganesha.

eMail+Web: la comunicació que funciona

És un sistema molt usat avui dia, i dóna bons rendiments perquè transmet la informació necessària, arriba a un públic potencial, és senzill d'implementar i el responsable de l'activitat pot fer el procés complet.

.

ESSÈNCIA:
Tenir una web atractiva -que fa de façana principal de la nostra entitat- i enviar mails -amb l’objectiu que el lector visiti la web-.

IMPACTES:

1. Primer impacte, quasi assegurat: el títol de la nostra activitat, escrit en l’assumpte del mail. Quasi mai s'esborra un mail sense llegir-ne l'assumpte, així que aquesta informació arribará al potencial amb molta probabilitat.

2. Si aconseguim que el lector obri el nostre missatge, amb un sol clic hem conseguit el segon impacte, amb dos components: de nou el títol de la activitat, i una imatge atractiva. Si això genera suficient interès, acabarà de llegir el mail: descripció de l'activitat, lloc i dates de realització, i link a la nostra web amb la informació completa.

3. Si el lector continua interessat i clica sobre l’enllaç, amb el segon clic aconseguirem el tercer impacte, composat per:
-el títol de l'activitat (per tercera vegada).
-la informació completa sobre l'activitat que li oferim.
-tenir el lector davant la nostra web.

COM FER-HO:

1. Disposar d’una bona web,
on hi hagi tota la informació sobre la teva pel·lícula. Ha de ser visualment atractiva, oferir tota la informació sobre les teves activitats, i ha d’estar vivam, és a dir, constantment actualitzada. Una web és com el donuts o els diaris: si són d’ahir no valen res. Això vol dir que un visitant no ha de veure que li ofereixes “propers cursos” pel mes de gener de 2008, perquè això et fa veure que està caducada. Altrament, si quan és visitada s’hi troben dues, tres o quatre activitats pels dos propers mesos, es trasnmet sensació de dinamisme, i això convida el visitant a tornar a visitar-la més envant, encara que avui no trobi el que cerca. Això significa que has de disposar d’uns apartats fácilment actualitzables per tu, on abans de fer un curs, hi pengis tota la informació, i quan el curs passi la puguis esborrar, o en tot cas traspassar-la a un apartat de “activitats realitzades”.

2. Disposar d’una bona base de dades,
amb adreces electròniques de persones potencialment interessades en el que nosaltres oferim. Una bona forma d’anar-la creant és que a la web hi hagi un mail de contacte, i que quan la gent t’escrigui per demanar informació, els fiquis a la teva base de dades. Aquests són potencials interessants, perquè ja saben que existeixes (t’han escrit) i a més estan molt interessats en el que tu ofereixes (t’han escrit!). Potser no serà avui, però si els mantens informats, potser demà vendran.

3. Redactar i enviar un bon email de difussió.
Hem de tenir pressent quin és l’objectiu d’aquest mail: a) generar prou interés perquè el lector obri el missatge, i b) cliqui sobre el link i visiti la nostra web. Per això, el mail en sí ha de ser prou concís perquè un revisor ràpid de correu el llegeixi sencer, i prou descriptiu i alhora atractiu perquè una persona potencialment interessada en el que nosaltres oferim s’atreveixi a rompre la segona barrera i cliqui sobre el link a la nostra web.

Per això, proposam comptar amb els següents ingredients a l’hora de…

Redactar l’email

i) Un email amb un “assumpte” concret, descriptiu i atractiu del que ofereixes, que pugui generar suficient interès en el lector com per obrir el missatge enlloc d’esborrar-lo.

ii) Un encapçalament amb el títol de l’activitat. Aquest títol és el que més impactarà sobre el lector, i d’això es dedueix que ha de ser atractiu, curt i alhora prou descriptiu, perquè el lector el pugui recordar en una propera ocasió.

iii) Una imatge atractiva d’una activitat semblant ja realitzada.

iv) Un texte curt, poques frases, on es descrigui breument l’activitat, però suficientment concret per despertar la curiositat del « potencial » al qual et diregeixes.

v) Un link on s’ofereixi la informació completa del curs, que adreci el lector a la web indicada al punt 2.

vi) Finalment, un escrit (amb lletres molt petitones) on s’ofereixi la possibilitat de deixar de rebre la teva informació. Ha de descriure de forma concreta i senzilla com deixar de rebre els teus mails i donar-se de baixa de la teva base de dades.
El conjunt dels punts i) al v) haurien de ser com un cartell, un impacte, copsar-se en un cop d’ull, poder-se llegir en uns ¿15, 20,30 segons?


*****************************
Rellegint el conjunt, m’ha semblat un microtractat de màrqueting i m’ha escarrufat un poc, pero jo pens que…

…també la tècnica pot Servir el Bé Suprem,
per a Tots els Éssers, a Tots els Llocs.

Com fer un link: dinamitza els teus emails

Definició: un link és un texte visible i subratllat, o una imatge, sobre el qual es pot clicar. Quan hi cliques, s’activa una tuberia que et duu a una web. El texte visible pot coincidir o no amb l’adreça final de la tuberia.

La següent descripció és específica per Outlook express, però la major part del que descriu és útil per qualsevol editor de correu. Les passes són les següents:

1. Escriure el text arrel de la "tuberia". Pot ser l'adreça de la teva web (crea confiança abans de pitjar sobre un link saber on et durà, p.ex: “www.cansantosha.blogspot.com”) o pot ser un altre text (p.ex: "Pitja aquí per veure la informació completa"). També es pot fer servir una imatge com a arrel.

2. Seleccionar l'arrel. Amb l'arrel seleccionada, pitjar sobre el menú de dalt, on diu "insertar". Es deplegarà un menú, pitjar on diu "hipervínculo”. S'obrirá un quadre de diàleg.

3. Escriure la web destí a la casella on diu "URL". Atenció, aquí has de posar l'adreça completa amb el http://, les tres www i tota la pesca.

4. Escriure l'adreça exacta del destí. És convenient, enlloc de posar l'adreça de la pàgina principal de la teva web, posar l'adreça exacta de la subpàgina on hi ha la informació completa del curs en qüestió (àixò dona per suposat que hi haurà un apartat dins la teva web que tengui, no informació general sobre el que tu fas, sino informació específica i concreta per aquesta activitat), perquè d’aquesta forma la persona interessada en el curs no ha de cercar per dins la web, sino que accedeix directament a la informació relacionada amb el curs, que és la que li ha despertat la curiositat. Això és important; un cop li has despertat la curiositat, dona-li directament la informació concreta sobre aquest curs, perquè si no, en el procés de cercar-la dins la teva web pot avorrir-se i tancar-la. Per una altra banda, si un pic llegida la informació es mantén la curiositat, podrà visitar la teva web amb més detall, perquè ja hi és a dins.

La forma més senzilla d’escriure aquesta adreça sense errors, perquè sol ser llarga i amb caràcters estranys, és obrir la subpágina en qüestió en una altra finestra de l’explorador, i un cop estàs veient en pantalla el que vols que vegi el teu “client” potencial, seleccionar l’adreça completa que apareix escrita en la barra d’adreces de l’explorador. Llavors fas copiar, i te’n tornes al quadre de diàleg de l’Outlook, i al quadre on espera que li diguis la URL, t’hi poses damunt, borres tot el que hi ha, deixant-ho en blanc, i llavors fas “aferrar”, de forma que queda aferrada allà l’adreça exacta de la página que tu vols que vegin en punxar sobre el link. Després acceptes i el link queda creat.

És convenient, per evitar disgustos, re-enviar-se a un mateix el missatge i comprovar que els links funcionen i que ens duen on volem, abans d'enviar el mail a tota la nostra llista de contactes.

Salut per totes i abraçades de franc*!

*"de franc"="gràtix"

Les llavors

El pobrel·lo

Una yoguini ens deia un dia que sóm com arbres, plens de fruits i llavors, que la terra espera per fer germinar, i la pluja espera per abeurar. Sense llavors, com es fecundarà la terra? I sense arbres, com es plourà la pluja i per a qui?

*

Una vegada, hi havia un pagés que cada any presentava llavors al concurs de llavors del seu poble. Un any i un altre, les llavors que ell duia guanyaven el premi a les millors llavors. I un estranger que era allà de visita, li demanà:

-L'amo, com ho feis, per a tenir cada any les millors llavors?

-És molt bò de fer -contestà-: cada any, després de la collita, m'assegur que una bona part del gra aplegat a les nostres terres és repartit en petites grapades entre tots els meus veïns...

*

I nosaltres, quantes llavors tenim que no escampam?

*

Los chicos del coro

Sent enmig de la nit

l'onada d'esperança,

l'ànsia de viure

senders de glòria.

Alegries infantils, oblidades,

abans d'hora esborrades,

una llum daurada

espurneja sempre en el camí.

***

Una bellíssima película coral... bel·la, bel·líssima!!!

Si te la vares deixar perdre a la pantalla grossa amb un sò espectacular, potser encara ets a temps de sintonitzar-te a casa amb el sò de la bellessa, amb el treball per un món millor, amb el compromís per allò que un sent i pensa.

Gràcies a tots els que feis feina davant els murs del que sembla impossible.

Gràcies i felicitat.

Regal de nadal dels meus pares

Pinturetas

Anahata: si te guía el amor habrá valentía

Concha Pinós

-Lama Könchok Pema-

El profesor de yoga y la Sensibilidad

[...] Sobriedad, contención. A mi me parece que la belleza principal de estos estilos [dinámicos de yoga] es precisamente la posibilidad de calmarnos en el seno de este subidón y sostener la atención en el equilibrio. El equilibrio, esa magnitud psicológica tan difícil de delimitar, de cuantificar, en los estilos dinámicos de yoga es una magnitud física sencilla: igual inhalación, igual exhalación, igual todo el tiempo. No hay que olvidar que toda la parafernalia que desplegamos de posturitas y vinyasas se basa en una única cosa: la respiración rítmica. Podríamos estar hora y media respirando así sin movernos en absoluto, y recibiríamos beneficios muy similares, pero resulta muchísimo más complicado. Siempre es más fácil moviéndose. Ese es otro de los aspectos que me fascina del yoga: su humanidad, la capacidad de facilitar un encontrarse a sí mismo sin renunciar al movimiento, sino empleándolo positivamente.

Por eso me cuesta entender que haya algunos profesores que piden a sus alumnos que lleguen más lejos, que fijen sus cuerpos en el dolor y aguanten, que ya se les pasará. Pues claro que se pasará. Cuando el cuerpo recibe una agresión manda la señal de dolor. Cuando la señal es sistemáticamente ignorada deja de enviarla porque asume que la supervivencia está en juego (nuestro cuerpo se fía de lo que hacemos con él, da por sentado que lo hacemos por un bien superior. Tenemos a nuestra disposición al más abnegado de los samuráis). El cuerpo redistribuirá las tensiones y dejará de enviar señales dándonos energía para seguir extraída de circuitos alternativos. Pero eso no arregla ningún problema. Eso vuelve insensible y cronifica el desequilibrio y la agresión. Y la esencia de la práctica del Yoga es la SENSIBILIDAD.
[...]
Por último. La técnica correcta es importantísima, pero lo esencial es el estado del alumno. Y con una técnica perfecta, de libro, la mayoría de los alumnos no están a gusto porque el libro no se ha escrito desde ellos. Cuando un profesor experimentado de yoga ve a un alumno con poca práctica con el cuello o el pie mal colocado pero sin peligro y feliz, lo dejará en paz. Varias clases después lo corregirá, permitiéndole así disfrutar más completamente, pero no lo sacará de cualquier manera de un estado que le está beneficiando porque no está como en la foto de “cómo debería ser la postura”. El yoga no es para clonar personas. La técnica es para llegar al estado, y una persona que no conoce la técnica, es perfectamente capaz de saltársela y llegar al estado. Un alumno es capaz de eso y de más.

[...] A ser profesor sólo se aprende siendo profesor, pero hay errores que no deberían cometerse jamás, como pedir a los alumnos que se esfuercen y sufran para llegar más lejos o valorar más la técnica que el estado.

Fragmentos de un texto de Roberto Rodríguez Nogueira, pirateado en su blog "Yoga Pirata Weblog". Texto completo del artículo: http://robertoyoga.wordpress.com/2008/07/01/filipicas-y-catilinarias/

Gracias, Roberto!!!

Esperança Barack Obama

[...] según las palabras de las Escrituras, ha llegado el momento de dejar de lado los infantilismos. Ha llegado el momento de reafirmar nuestro espíritu de firmeza: de elegir nuestra mejor historia; de llevar hacia adelante ese valioso don, esa noble idea que ha pasado de generación en generación: la promesa divina de que todos son iguales, todos son libres y todos merecen la oportunidad de alcanzar la felicidad plena.

Barack Obama
Discurso de toma de posesión, Washington, 20 de enero de 2009

L'esperança és ell, però ell diu que l'esperança és que tots facem feina.

Qui vulgui llegir el text complet d'aquest discurs,
que pitji aquí:
http://www.efe.com/FicherosDocumentosEspeciales/Obama.doc
o que escrigui "texto discurso toma de posesion de Obama"
al seu cercador favorit.

Qui tengui orelles, que hi senti.

La respiración es la llave

Inspir, i comença la vida. Expir, i mor.

I si fos d'aqui a cinc minuts? És cert, podria ser. Aquests pulmons bells... ¿els pots veure, a la foto? poden buidar-se en algun moment. D'on ve la força que els mou a omplir-se? D'on neix la força que els duu a captar vida pel nostre organisme?

Oh, perquè, de vegades, se'n van els amics de cop i volta?
Sense avisar, sense despedida... Una vegada vaig llegir que mai sabem en quines circumstàncies tornarem a veure els nostres amics, i que per això, és molt important com ens despedim d'ells ara. I, perquè sabent això, de vegades ens despedim sense tendresa? Perquè de vegades el nostre orgull ens fa posar morros en una despedida? Perquè?

És una beguda tan amarga, perquè la he de beure?
El meu amiguet Fèlix, poc abans, em deia: "t'estim". Venia d'un dinar de despedida. "Pot ser que demà no t'ho pugui dir, així que avui sent que, a tots aquells a qui estim, els ho he de dir: t'estim".

Amics, jo vos estim, encara que de vegades no ho pugui arribar a fer sortir per entre les dents.
Vos estim.
Siddhu

Vivir en el amor por la acción

“Vivir en el amor por la acción
y dejar vivir por la comprensión de la voluntad ajena”,
ésta es la máxima fundamental del hombre libre.

"La libertad del actuar sólo es concebible
desde el punto de vista del individualismo ético".

La Filosofía de la Libertad.
Fundamentos de una concepción moderna del mundo.
Editorial Rudolf Steiner.

En Memòria i Agraïment

Jordi Tort i Traginé

Escalador, cinematògraf, navegant.

Nerviós, tranquil, generós.
Home.

Amic...

Gràcies per tot i Bon camí!